dilluns, 16 de maig del 2011




No sé si és la força del destí qui ens ha unit o ha sigut una casualitat més que m'ha donat la vida. El que si que tinc clar, és que tinc al meu costat a la millor persona del món, pots pensar que exagero, però et dic jo que els meus pensaments en aquests moments, i ja des de fa temps, són aquests. Quantes vegades t'hauré dit un t'estimo? Un gràcies o qualsevol paraula d'aquestes que reflecteix sentiments adreçats a tu? Veuràs, Yvonne, ja que sé que de persones com tu n'hi han ben poques, vull passar amb tu el màxim temps possible, fins que les estrelles no brillin i fins que les paraules no rimin. T'estimo, i crec que ho saps des de petites, perquè 11 anys al costat d'una persona no es compleixen així com així, i m'agradaria dir-te lo important que ets per mi, l'especial que em fas sentir quan estic al teu costat, quan em fas petons, quan m'abraces, quan... quan tot. Expressar-ho amb paraules suposo que és una cosa molt difícil, potser impossible però m'agradaria aproximar-m'hi. Ets com una germana, sí, una germana de sang, una germana que m'ajuda dia rere dia, que em fa feliç i que... en fi, d'aquelles de confiança que saps que mai fallarà i que a ella li pots confiar tot. Yvonne, gràcies per fer-me feliç dia sí dia també i ajudar-me amb una simple mirada. T'estimo molt, de veritat, molt molt molt molt molt. (Ti amo).


Por si os interesa, aquí os dejo mi blog:)
http://noaceptounnoporrespuesta.blogspot.com/

1 comentari: